La mentida per bandera

Tots hem assistit en els últims mesos a un gran debat i a una polèmica sobre l’aigua. Hem patit molts mesos de sequera i les reserves d’aigua del país s’estaven esgotant fins a arribar a mínims històrics. També hem pogut veure tot un munt de picabaralles entre els partits del govern i l’oposició sobre transvasaments, interconexions de xarxes, segres, ebres, roines, dessalinitzadores, vaixells, tuberies, etc. Tots, en el moment en que la cosa es veia fotuda semblava que tinguessin la solució definitiva. També hem vist com realment actua el govern tripartit que tenim, deixant clar el seu saber fer, hi estigui a favor o en contra la gent. Primer va sortir la idea del conseller Baltasar, d’ICV, de fer un transvasament del Segre cap a Barcelona, tot aixecant en peu de guerra la gent de les comarques de Ponent, que va ser tombada pel mateix PSOE a Madrid. Després es va voler fer un transvasament de l’Ebre cap a Barcelona, amb la famosa interconexió de xarxes, que ha tornat a posar en peu de guerra la gent de les terres de l’Ebre, que veuen que són una de les parts més deixades de la mà de déu del país, i només se’ls reclama per demanar-los una de les poques coses que tenen, que és l’aigua, i que és la base de la seva forma de viure. I ara es parla de que s’estudiarà un transvasament del Roine. Curiosament els pagesos de la conca d’aquest riu fa anys que pateixen la falta d’aigua, però aquí, com que això és tirar la merda lluny de casa perquè no ens hi arribi la pudor, doncs no sembla un problema.
Darrere totes aquestes coses no s’hi amaga res més que un cinisme com una casa de pagès i una manca de voluntat per canviar realment les coses. Hem de tenir clar que el nostre país és un país Mediterrani, per tant les pluges no són tan abundants com als països del centre i el nord d’Europa, i com que les nostres reserves d’aigua són reduïdes, el nostre consum ha de ser reduït. També hem de tenir clar que a la metròpoli de Barcelona hi viu moltíssima gent, i que aquesta evidentment no es pot quedar sense aigua pel seu us domèstic, però també hem de tenir clar que el país no és només Barcelona, i que hi ha moltes altres comarques on també hi viu gent, que també necessita l’aigua per poder viure. Per tant no es pot viure malgastant l’aigua sense motiu i se’ns ha de ficar al cap que n’hem de fer un ús racional. S’han fet moltes campanyes de conscienciació però sembla que als primers que els hi faria falta una mica de consciència són als que tenim dins el Parlament, independentment del color polític. Veiem que per una banda es planteja el gran problema de la sequera, i per altra s’estan gastant grans quantitats d’aigua inútilment. I és que, senyors d’Iniciativa i del tripartit (no es res contra aquests concretament, si hi haguessin els convergents passaria el mateix), no es pot portar la bandera de l’ecologisme per una banda i actuar de forma contrària per l’altra. Molta pressa per transvasar algun riu cap a Barcelona a cop de decret si cal, però també molta manca de voluntat de voler fer un ús correcte de l’aigua. No es pot dir que estàs lluitant contra la sequera quan permets la construcció i funcionament de grans complexes turístics que gasten un volum enorme d’aigua en coses que a la pràctica són ben inútils, o permetent l’ampliació d’estacions d’esquí com la de Port del Comte (dic aquesta perquè és el cas que m’afecta més), que malgasten una gran quantitat de recursos hídrics per fer neu artificial i que assequen els aqüífers de les muntanyes, que són la capçalera dels rius.. Aquí hi ha quelcom que no quadra. Tampoc pots dir que s’ha d’estalviar aigua quan s’omplen moltíssimes piscines privades i es reguen jardins mentre que els pagesos de la major part de Catalunya no se’ls permet regar l’hort ni els camps, que són la base de la seva subsistència. I també acaba fent riure que tan parlar de sequera, i a la que plou una mica ja permetin tornar a gastar aigua a dojo. Aquest fet de dir una cosa i fer-ne una altra a casa meva se li’n diu mentida.
Aquest cinisme no és només en el tema de l’aigua. Trobem mil casos en que la conselleria de Medi Ambient governada per ecologistes sembla que hi sigui només per ocupar un despatx al Palau de la Generalitat. Així, el Principat de Catalunya veu com dia a dia s’estan fen noves infraestructures que el destrueixen i que són per poder mantenir un nivell de creixement econòmic i de consum insostenible. Exemples ben clars en són la MAT, una iniciativa espanyola i francesa que parteix el país pel mig amb una línia de molt alta tensió, i que tot i l’oposició popular i unànime de les comarques afectades es construeix, per “decretasso”, el projecte del Pla CAUFEC, que si sortiu de Barcelona per la diagonal veureu la destrossa que s’està fent de la muntanya de Collserola, el Quart Cinturó, el Túnel de Bracons, el munt d’urbanitzacions que s’estan fent arreu, la construcció massiva i irracional de grans parcs eòlics, i no acabaríem mai, ja que si aneu comarca a comarca veureu com a cada lloc se n’està fent un.
Després de tot aquests fets de l’aigua també ens ha quedat ben clara una cosa, que és bastant preocupant pel conjunt del país, que és el centralisme de Barcelona. Com que el PSOE té la força a l’àrea metropolitana de Barcelona, la resta del país queda oblidada, al servei de la capital, i la funció del govern de la Generalitat és la d’un ajuntament metropolità, com deia un company. També ens han quedat clares les maneres de fer que té aquest govern, tot i ser d’esquerres i de progrés, però quan per interessos vol fer una cosa es fa, independentment de l’oposició de la gent.
Tot això és el fruit de tenir un govern que és controlat per Madrid i per els interessos econòmics, que té l’objectiu de mantenir la gent callada i controlada, fer el que li plagui o desplagui, i que no fa res per arreglar la situació s’insostenibilitat en que vivim.